Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/237

Aquesta pàgina ha estat revisada.

animas y cosos al infern, y no es mon ofici de trauren niugun. »
Encontinent dit Pere Portes se girá y veu quatra personas, so es, un que fou Beguer de Barcelona, altre que fou Asessor seu, altre que fou Notari de dit Veguer, y altre que fou Procurador fiscal, los quals passavan grans penas per moltas maldats que avian fetas, y sufrir que los oficials fessen composissions, en especial per un que feren per una mort de un tal Carvonell, pages de Sant Just Desvern, al [qual] trobaren mort en un bosch, que los gossos sel méjaven; y composaren y remeteren la causa avans de fer dita mort, la qual fou feta dos dias antes, perque axis fou trac*[p. 455]tat entre ells; los quals passavan grans penas y tormens.
[Despres, anant seguint lo infern, veu Pere Portes Episodi procedent d'altres versions un lloch ahont eran gran infinitat de animes al davant de una altra que seya en una cadira feta de punxes de foch, y devant tenia una taula y li deyan ab grans crits y brugit y alvarot: « Maleyt sies, mal home, malvat y enganyador! » Y ell responia: « Teniu raho, teniu raho; descuydeu y guanyarem. » Y encontinent vege passar dit Pere Portes davant de ell gran llegio de dimonis que ab una ma li donavan bosses de diners foguejants de foch, y ab altre li feyan les figues, rient grans riallades, quan patint grans dolors y horribles: « Teniu raho; ja guanyarem » Y Pere Portes se gira al Dimoni que lo havia acompanyat al infern; y li digue que aquell que seya en la cadira de punxes era un advocat de la ciutat de Barcelona, anomenat Mosen Ramon de la Freixeneda, lo qual per tenir plets y donar consells tingue en vida molts homens pagats y assalariats que li buscavan plets y feyna, y que a tothom donava la raho, tant si la tenia com no; y