Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/234

que mon pare y jo firmarem en poder vostre! Y mon pare, quant vivia, paga dita quantitat y li escancellareu lo acte, y no haijau asentat, ni en lo marge de dit acte de devitori, com teniau obligacio, ni en altra part, que may se hagia trobat memoria ni jo men recordi, ni mon pare vos escrigue confiant de vos; y ara, al cap de tant temps, estan yo descuidat de asso, en virtut de tal devitori son vinguts tots los oficials de Hostalrich y me han pres é invantariat tots mos bens y heretat. Yo no tinch dines pera pagar las dispesas: los he promes que si me dexavan anar á Massanet, per tot demá los portaria diners pera pagarlos ; y ells son estat contents , y me han dexat anar ab una malleuta que per tot demá tinch de ser tornat. » Encontinent fou aqui lo Dimoni que avia portat á Pere Portes en lo infern, y digue á Bonsoms, notari: « ¿Es veritat lo que Pere Portes diu? » Y respongue que: « Si. que per axo estich yo en aquest lloch: per aqueix mateix acte estich yo condemnat en lo infern. » Y Portes, ohint infern, cridá grans crits de: « Jesus y Marial » dient: « Salvaume! nom desam pareu! » Y en un instant fou alli una legio [de] dimonis, los quals digueren á que havia vingut alli á donarlos mes tormens [anomenant aquells sants noms que ells tan avorrien, que en oirlos sols los donava mes torments] que lo foch que patian los condemnats. Y axis digueren á dit notari, pegantli grans colps y donantli grans torments, perque digues á Portes lo lloch ahont trobaria lo acte de dit devitori, pues no podian sufrir á Portes quant invocaba los noms de Jesus y Maria. Y dit notari en lo punt digue: Que anas en sa casa, la qual tenia en la vila de Hostalrich; que en la sala encontraria un hermari, y, devant de ell, á