Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/227

ell no *[p. 449] devia quantitat alguna de dit acte, antes, [que avia pagat. Y com la escancellacio nos trobava, y diu dit Pere Portes que lo no[ari] que [avia pres] la dita escancellacio era ja mort, y lo principal deya que lo dit Pere Portes noi avia may pagat, y que li devia tot lo deute, y que no era escancellat dit acte ni lo constaria may, ferenli envantariar tots sos bens y la heretat que guosaba dit Pere Portes, dona[n]t deu dias de temps als mobles, y 30 als immobles; y clos lo acte del imventari, lo encomanaren a la muller de dit Pere Portes; y volensen portar penyoras los ministres per ser pagats dels salaris y dietas, y volent portar á la preso á dit Pere Portes, y dit Portes veyent lo que pasava, devant de moltas personas suplica á dits oficials que no li traguesen res de casa, sino que nos moguesen de sa casa, que ell aniria fins al lloch ó vila de Massanet, que alli alguns li devian diners, y los pagaria á tots las dietas y salaris de dita execucio. Y axis los oficials, tant per saber la bondat del home, que en lo endama, dia de San Bartomeu, tornaria, y que portaria dmers y los pagaria, y tambe per tenirli compassio y per prechs de la gent que si trobaba, foren contents de esperarlo fins lo endemà, sols anas á buscar dines per pagarlos, y despues quedaria ab sagrament y homenatge y ab las matexas penas.
Encontinent que fou fet lo concert, dit Pere Portes sen ana, prenent lo cami de Massanet; y, anant molt pensatiu y enujat, troba un Jove molt ben tractat, á caball, y menava altra cabalcadura buyda, y, en lo punt que se trobaren, dit Jove saludá á Portes demanantli de haont era y haont anava; pero com dit Portes estigues pensatiu del negoci que li avia succehit de la execucio, y per so estigues