Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/219

dit, lespirit gemegant comensa a planyer se. E lo Prior, tement que aquell spirit no fos massa vexat per los seus arguments, dix: « Creatura de Deu: jot coman a Deu, lo qual te do [lo] bon repos;que tu desiges. » E axi lo va gequir en aquella libertat; e de aquella nit auant no oyren res en aquella casa.

Apres aquestas cosas, en la vigilia de Epiphania, per hauer major certitut de aquest cars, lo Prior ana alia altre vegada, e menassen ab si los seus frares demunt dits, ab molts altres homens lechs; e, en presencia de tots aquells qui eren aqui presents, digueren lo offici dels morts ab moltas altres oracions. Finalment, tochades les matinas en la esgleya de Sanct Germa, oyren aquell matex ço lo qual hauian oyt en la primera aparicio. Lauors aquella qui era stada muller del deffunct, stant alli ab gran companyia de donas, tement se molt, feu se lo senyal de la creu tantost. E lo Prior feu li parlar tantost lespirit axi, per saber si era aqui lespirit de Guido, marit seu; lo qual respos, que hoc. Ladonchs lo Prior e los altres qui alli stauen entorn, se acostaren a la veu aquella, en manera que, segons lur stima, aquella veu era en mig dells. E lo Prior, cuydant se que stigues ab ell tant com *[f. 121 v] la primera aparicio, nol volgue restrenyer que romangues; empero ell lo conjura en aquesta manera, dient: « Per merit e per virtut de la passio de Jhesuchrist, e per la sanch preciosa escampade en lo fust de la sancta creu per redempcio del humanal linatge, te conjur quem digas sim coneys. » Respos lespirit: « Tu est lo Prior. » E lo Prior lo interroga, dient axi: « ¿Creus tu que lo fill de Deu hage presa vere carn romanent integra la virginitat de la verge