Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/213

paraula. Ladonchs lo Prior dix al spirit: « Per la potencia de Deu, e per la virtut de la incarnacio del fill de Deu, per la let de la verge Maria, per merit de tots los sancts e beneuuyrats spirits, yot conjur quem digas : ¿per quina raho aquesta tua muller soffer tanta affliccio? » Respos lespirit: «Per tal com tu ho vols en tota manera saber, dich te, que per vn orribla e dereglat peccat, lo qual ensemps ella e yo cometem en aquest loch; del qual peccat ambdos nos confessam, mas, per tal com ella per penitencia no ha satisfet per aquell peccat e asso es romas per negligencia, nostre Senyor ara raquer e demana e vol que pas aquesta pena que soffer. » Ladonchs dix lo Prior: « Prech te quem digas lo peccat aquell, perço que per mi ellas puxen esser amonestades e auisades les gents, e que no cometen aquex peccat, ho altra peccat semblant. » Respos lespirit: « Deu no vol que sia diuulgat aquell peccat, lo qual es ya confessat, e, per confessio, delit; en la qual confessio Deu ha oblidat aquell peccat quant a la culpa, mas no pas quant a la pena; e per amor de asso Deu dona a ella e a mi ara aquesta gran pena, per lo peccat *[f. 118] aquell, per tant que del tot sia desfet axi a pena com a culpa; e la cosa qui es delida de la noticia de Deu no es rahonable que sia reduhida a la noticia dels homens, e perço lo peccat strany e leig e no conagut, no deu esser notifficat ne manifestat als ignorants ne en aquells qui noi conexen, perço que ya Deu no vulla que alguns, sabent lo dit peccat, no se auesassen a cometra ho. Mas prehica tu als homens ques peniden es confessen integrament, car per armar e auisar alguns. Deu ha permes e volgut que yo parla ara ab tu. »