Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/211

[f. 116 v]*Lo Prior demana: « Digues me, donchs, ¿los demonis poden empatxar la consecracio del cors sagrat de Jhesuchrist en la missa? » Respos lespirit, que: « No, sino en alguns saserdots qui indeuotament e indigna se acosten al sanct altar, e en altres qui celebren en peccat mortal. E en aytals saserdots, ho abans o apres de la consecracio del sagrat cors de Jhesuchrist, ha potestat lo diabla de empatxar la consecracio, jatssia asso que molt a tard; empero sino stiguessen alli los angels bons, lauors los angels mals en molts saserdots se esforçarien de empatxar la consecracio, o degudament mesclant hi vanitats e variables cogitacions. » Al qual dix lo Prior: « ¿E contra aquest mal aytal, hay nagun ramey? » Respos lespirit, que: « Hoc, ço es: puritat de consciencia, e deuocio de anima, en oracio apropiada e competent a tolre tant gran mal com aquest es que los saserdots no sien axi destrouits en la missa per les temptacions del enamich; [Respos lespirit] hoc be, si lo saserdot, ab cor munde e ab la penssa deuota, abans de la missa haura dita aquella oracio, la qual per aquest mal tan gran mosser Sanct Ambros feu, per tal que no fos temptat per lo dimoni en la sua missa, la qual comensa axi: Summe saserdos et vere pontifex, etc. »

Lo Prior demana: « ¿Has tu vist lo sagrat cors de Jhesuchrist despuys que partist de aquesta vida? » Respos lespirit, que: « Hoc, e ara » dix ell, « lo veig deuant lo teu pits, en vna capseta qui penya. » De la qual resposta se mereuellaren molt, axi los frares com los altres qui alli eren, car nagu no sabia *[f. 117] que lo Prior hagues aduyt lo precios