temps ab gran alegria se reposen, axi matex sacorda ab la nostra narracio.
Diu empero Sent Agosti, que les animes dels fels
deffuncts après de la mort entro al dia del juhi, que
es final resurrecció e derrera, lexats lurs corsors reposense ho sofiren pene segons que cascuna es digne
de repòs ho de pene. Ço enperestis que Sent Agusti e Sent Gregori dien que los esperits que no son
corporals poden ésser turmentats de corporal pene
de foch, ab aquesta nostra scriptura sacorde. Empero en les penes de porgatori, certa cosa es que
alguns son mes turmentats e altres menys, e queyn
departiment de penes sie entre ells, axi com saber
nos pot, nos fa departir. Empero per quels los quals
Deus ha priuelegats que Deus volent les animes de
lurs corses exiren e pus en aquels corses mateys
tornaren, molts senyals semblants a senyals corporals, a demostracio e conexença a auer de les coses
esperituals son estats demostrats; les quals coses
si no fossen a les animes departides de lurs corses
demostrades, com fossen a lurs corses retornades,
jasfos que corporals corses sabessen, estirs nois foren demostrades. Perquè, en aquesta nostra següent
ystoria, tot ço ques seguex vist he hoit fo per corporal e mortal home, qui les coses esperituals ve en
forma e en semblança de coses corporals. E si demenats qui es aquell qui aquestes coses a mi aja començades, ne en quenya guisa les coses qui posse
el aye conegudes, a la fi del libret serà manifestat.
Les quals coses, si ben membren, axi comença.
La vida de Sant Patrici. Sent Patrici, no esters lo primer Patrici, com per Hibernia la paraula de Deu prehicas, e feehes molts mareuelosos miracles, estudias e pensas com los
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/21
Aquesta pàgina ha estat revisada.
