des e escrites que son feytes e esprouades en les
animes dels homens que ixen daquest segle, per tal
que per aytal recomptament ho que per les coses
en uisions tristes los coratges necligens espaordescha, o per tal que dels gojoses e alegres visions lo
desig dels homens deuots encene en les coses ce-
lesties, e per ço ab mayor volentat ço que manats reeb, e compliré si a Deu plau.
Diu encara lo dit Sent Gregori, en molts eximplis que proposa, que los àngels bons e los àngels
mals son presents estats en les fins dels homens
daquest segle, los quals àngels portauen les animes a repòs o a penes les manauen.
Diu encara Sent Gregori que les animes habitans
en lurs corsors, ans de lur fi moltes coses auian demostrades e començades, que deuien venir sobre
a aquells, [fosse] que fossen illuminades de claredat denteniment de part de dintre o certificades
per reuelacio de Deu vinent fora nosaltres de part
del cell.
Diu encare que alcunes veguades les animes son
estades exequades e leuades en contemplació e puys
tornades en lur propri cors.
Encara diu que alcunes reuelacions foren a el
feytes e comptades dels turmens dels mals e dels
goygs dels bons, e emperò de totes aquestes coses
no deya que fossen daltra condicio sino corporals
ho a corporals semblans, axi com son flums, flames,
ponts, naus, cases, palaus, boscatges, prats, flors, homens negres ho blanchs, e altres coses que a goyg
solen ésser amades ho a dolor solen ésser temsudes.
Dien encara que eren tirats per les mans, e tirezats
pels peus, e per los *[f. 13 v] cels [cols] penyats, turmetats,
enblaçats, batuts, e moltes altres coses e a aquestes semblants, que comfermen ço que nos scriu-
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat revisada.