Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/175

sembla que asso fos infern [un forn o] vn pou dun la flama yssia. He lauores los dimonis me digueren: « Aquest pou que tu vehes es la boca dinfern hon es nostra habitacio; e per so que tu nos as seruitz finis assi, tu hi intraras estar ab nos tostemps, e asso es lo loguer daquells que nos serueyxen. E sapies que assi intreras tu, e hy periras en cos e en anima; e si tu nos vols creure nostre consell que ten vulles tornar, nos te menaren a la porta de fora, sens fer mal, per hont tu es intrat. » Mes tostemps yo agui sobirana e gran fisansa en nostre Senyhor, he agui en molt gran despit la promesa. E quant ells agueren vist asso, me prengueren e me gitaren al pou, e tant quant pus lo dauallaua, tant lo trobaua pus ample, e pus gran pena hi senti he treball he moltes engoyssas, que quasi yo pensi defallir en tant que pensi lo nom de Deu oblidar; he vag lo reclamar Jhesu Crist he tota sa aiuda per la molt gran engoysa que yo hy sentia e per *[c.] la gran dolor e turmen ny eran ny hi son. En ayssi com a Deu plau he per la sua gracia nom volc desemperar, en lo nom de Jhesu Crist nomene, he de present la forsa de la flamma me gita fora del pou ab lo vent, e ab layre e ab los altres daualli de costa lo pou, he ste aqui vna gran pessa que no sabia hon era ny en qual part degues anar, e fuy tot sol, que yo no sabi hon eran anatz los dimonis ny que se eran feytz aquells que aqui me auian menat.

E lauores vengueren altres dimonis que yssiren Lo pont de infern. (Owein, 633). del pou tot dret a my, he digueren me: « ¿Que fas tu assi? nostres companyhons te han dit que asso era lo pou de infern, he han mentit; que nostra cos-