Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/171

ten vols tornar. » Mes yo no hy volgui conscentir, he lauores me gitaren en terra, he volgueren me turmentar com les altres; mes no pogueren, car yo appelli lo nom de Jhesu Crist, e en ayssi scapi.

He puys sesforsauen de greuar me, en aquest Lo quart camp (Owein, 503). ters camp, lo qual era tot ple de foc. E puys me menaren en vn altre camp, lo qual era tot ple de foc en que auia totas maneras de foc e de turmens fort spauentables he ferotges e greus, hont auia tanta de gen que era se[n]s nombre: los vns peniauen per los peus ab cadenas de ferr cremans; los altres per les mans; los altres per los brassos; e los altres per las cames. E lo camp hon ells peniauen cremaua deius en flama de foc de solpre, e los rostian sobre grans gresillas de ferr cremans. Los altres rostian ab grans hatz de ferr sobre lo foc, e fahian degotar sobre ells per enlardar[dar] gotas de diuersos metalls totas ardens, que los dimonis fonian sobre ells. En asso los turmentauen los dimonis ab diuersos turmens e no seria negun en deguna manera que pogues imaginar ni pensar *[c.] los turmens que aqui eran. E aqui yo vi bell colp de mos companyhons, que yo conoysia, e de mos parens e parentas; he lo rey don Johan d Araguo; e frare Franses del orde de Girona, dels frares menos del dit conuent; he na Dolsa de Carles, que era ma neboda, la qual no era morta quant yo parti de la terra, ny yo no sabia de sa mort. Totz aquests eran en via de saluacio, mes per los peccatz eran aqui en aquella pena. E la pena maior que ma neboda auia era per las pinctures e enblanquiments que auia feytz en sa cara quant viuia. E frare Franses, ab lo qual yo parli, suffria la maior pena per vna monga