Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/156

fort, dihent que per duas rahons yo no deuia fer lo dit viatge: la vna era que yo deuia passar locs estranys en que habitauen gens saluatges, los quals no an negun regiment en que negus se deia fihar; laltra raho que la intrada de purgatori es molt perillosa cosa e moltz bons caualles si eren perdutz que no eran tornatz; en ayssi que per res no hy volgues intrar de dins ny enguanas si [mi] meteys. En contrastar a ma anada lo dit conte fe son poder, e quant vi que yo hi era ayssi inclinat, el me dona de sos rossins e de sas ioyas, he me dona dos scudes, la vn appellat Johan Diuri, lo qual me mena per la terra que lo rey d Anglaterra te en Irlanda, e tant com nos caualguarem no nos layssa res despendre, ans nos fahia los despens a mon desplaer; he altre appellat Johan Talabot que sabia la lengua de Irlanda. Aquell era mon torchimant; he aquests dos auian manament de menar me al archabisbe de Darmant; e en ayssi ho ferem, lo qual es lo pus alt en la ylla dels Yrises, he ells lo tenen com a papa. Lo qual trobem en la vila de Drudan, la qual vila es ayssi gran coma Pugsarda ho Tarraguona. E los ditz escudes me presentaren al archabisbe, al qual yo doni letras del rey he de la regina de Anglaterra e del conte de la Marcha, he lodit archabisbe me resabe molt graciosament e me fe molt gran honor; lo qual, apres que ha sabuda ma voluntat, me scomet fort mon viatge, he me amon[e]sta fort de no hy anar, dihent que vltra lo perill que era en la intrada de purgatori, ell ni negu no lo poyria fer segur per la terra del rey Irnel *[c.] ny daltres senyos per las terras de las quals me conuenia passar abans que yo fos al purgatori; si ell nos volia perdre per la terra, que per res no my essagas. He apres ell me mes al reuestiari de la gran esglesia, hon fort me amonesta