nadas vengui a Caluys on me meti en mar per
passar en Anglaterra.
Lo iorn de Totz Sans parti daqui, fahet la via de *Viatge a Irlanda
Londres, passant a sant Thomas de Conturberi; he
a Londres agui nouellas que lo rey d Anglaterra era
en vn gran parc clos, coma lo bosc de Vinsayna
pres de Paris, apellat Got, pres de Tersom .viii. milas,
on ha gran studi, lo qual loc los angleses apellan
Estauafort; lo qual parc es fort bell, he hy ha lo rey
molt bell estar, he lostal es fort bell en que a molts
statges e edifficis. E per las letras del rey de Fransa que yo portaua yo fuy fortment be recullit, he
me feren molt gran honor, e me feren guiar e tenir
segur per tot son regne, lo qual traueci tot sens
aturar me en loch: be [ver] es que ab lo rey aturi
.X. dies. Parti de la cort ane tant per mas iornades
que entri en vna encontrada appellada Esteper,
que es en la marcha de Galas, fins a la ciutat de
Sixte; e aqui yo logue vna nau per passar en
Ho[Ir]landa, en la qual yo monte, he costeian la
costa de Galas fui en vn loc apellat Oliet; e daqui
partigui he trauesi lo gofle ab bell vent tenent la
uia de Irlanda. Despalagui en la ylla de Armant,
que fo del rey de cent caualles en lo temps del
rey Artus e vn hi [avuy] es ben poblada e es del
rey de Anglaterra; he daqui tostemps trauesi ab
bon temps, e aribi en Irlanda e a cap de alguns
iorns dauall a la ciutat. E aqui trobe lo conte de
la Marcha, que era cosi del rey Richart d Anglaterra, lo qual me reculli molt noblament per las
letras de recomandacions del rey de Anglaterra e
de la regina al qual yo digui ma intencio del viatge
que yo volia fer. E *[b.] lo dit senyhor me desconssella
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/155
Aquesta pàgina ha estat revisada.