Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/144

lombles, a veguades tro al coll. E com tornaue a terra null temps altres vestidures nos vestie, e que posas aquelles fredes e muyllades, ne aqueles no axuguaue, en tro que per la calor del seu cors fossen exuguades; e com en temps diuern lo flum era glaçat, trencaue lo glaç, e aqui ell entraue e cabuçaue. E labat del monestir, e los altres mongues, e les altres gents, li dehien com ho vehien: « Mareuallam nos, frare e pare Triccelm, que tanta esprea de fret per neguna raho pots sofferre. » E ell responie, simplament [e] atempradament: « De molt pus fret ne jo ja vist.» E com li dehien: » Encarans mareueyllam com tan cruel abstinencia vols tenir. » Aquel responie: «Pus cruel ne viste jo.» Donchs, apres de molta continuacio de santedat, per la leugera malaltia del seu cors tocat, lespirit sena al cell. E los frares leuaren lo cors daquell, e materen lo en draps de li mundeu, [e] en loch couinent en la esglea lo soterraren hordonadament; a honor e a gloria del Pare, e del Fill, e del Sant Esperit.