[f. 51] les flames del foch ardent, los peus amunt e los caps a auall; e com pus pregon entrauen, los plors
dels mesquins e les riales dels demonis departir ne
conexer no podia clarament la vn del altre. E com
aquell sonig encara en les mies oreylles hagues,
entretant puyaren molts dels espirits e escurs e
malignes daquell habis e pregonea, axi com dun
paou, ab grans flames; e correns ensemps auironaren me tot en torn. E auien los vuylls flameyants e
cremants de flames de foch, e per les oreylles e per
los nars gitauen foch pudent; tenien tenales e tesores de fferre en les mans, e meneçauen quem pendrien ab aquelles, mas tant no fahien que men
poguessen estrenyer, e esters en aquesta guisa maseyauen despaordir. Mas, com jo me vees enclors de
totes parts per los enemichs e per ceguetat de
tenebres, e los vulls giras ça e la, si dalguna part
per auentura me vingues ajuda ab la qual me
pogues ajudar e saluar, aparech de tras per la
carrera que ere vengut vna resplendor, axi com
destella resplandent entre escuredats; la qual resplandor, poc a poch crexen e cuytan ues mi, com
a mi se prohimas aquella resplandor, escampats
foren e fogiren les espirits fexuchs e enveyoses qui
mi volien turmentar ab aquelles tenales e tessores.
Mas aquell qui venie ab aquella resplendor quils
encalçaue era aquel meu guiador, qui debans auia
mi aqui amenat; e giras a la part, e ves la part
dorient me comença a menar, *[f. 51 v] e, apres dun poch, franch e quiti de les tenebres e exit dequelles, en
bon aer de clara lum me amena.
E com mi ab lum clare e vberta me menas, viu
denant los vuylls .j. mur molt gran, del qual ne la
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat revisada.