Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/136

per massa gran pahor, fugiren; mas la muller daquell, que amaue aquel mes que los altres, jassia que ab massa gran reguart e ab gran paor, romas sola. E aquel consolauela e comfortauella, e dix li: « No agues paor, que verdederament jo so tornat de mort a vida, e es me donada licencia altra veguada de viure entre los homens; no, empero, en aquella guisa que debans se estat, ne ab aytal vida, mas ab forts desemblants feyts deyg viure. » E tantost leuas de qui, e anassen a lesglea, e entro en lo mig dia aqui en oracio estech. E tantost tot quant auia ne possey parti en tres parts, de les quals la vna dona a la muller, e laltra a sos fills, e la terça a sos obs sen retench; mas tan tost a pobres la dona e la parti. E no apres de molt, absolt de les ansies e de les cures del segle, al monestir de Maxilros, lo qual en major part es auironat e clos per vn fluui qui a nom Tuidi, sen vench; e apres corona, e entra en vna case de secreta que labat li asigna. Entro al dia de sa mort, ab entesa pensa e ab contriccio de cor, estech; e gomenga ploraue, axi que la sua vida tan aspra e tan estreta que fahie dehie, e comptaue moltes coses esquiuadores ho desiyades, jassia que la lengua calas: vol dir que, jas fos que ab la lengua nou digues, per la vida que fahie tan aspra ho podia hom conexer. E comptaue, donchs, en aquesta manera ço que havia vist:

Vn jouençel fort clar per cara e per [per] vestiment qui menaue mi, e abdos anauem e calauem, enves sol ixent. E com axi anassem, vingue [.j.ª] val que ere massa ampla e massa pregona *[f. 50] sens fi, la qual auia, de la part dreta e de la part esquerre,