Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/115

Aquesta pàgina ha estat revisada.

obre as usat; mas fe tu gracias a Deu qui, per sa gran pietat, ten uolra deliurar; e gardaten be, con seras tornade al cos, que no façes ne diges, per aquestes penes so*[f. 108 v]fires ne majos. » Despuys dix langel a la anima: « Anem mes auant, que longe carrera auem a seguir. »

E axi com els anauen, atrobaren .j.ª muntaya *V. Dels falsaris molt alte e gran e de gran paor, car aqui auia molt estraya carrera e male de .j.ª part; e de la altra part auia j.ª ual pregon, don axia molt saluatje pudor, e de la altra part auia molt gran multitut de neu e gran gelade, ab gran uent pluyg qui segaue com a reor. E tota la muntaye era aytal de la .j.ª part com de laltra. La carrera era plena de diables, qui estauen aparalats de animes aturmentar; los quals tenien forques e ganxos de fere molt aguts, e altres aparelamens ab que los enpeyien al foch; apres gitauen les del foch e gitauen los en la neu glasade, e axi les mesquines de animes uan de mal en piyor, e de pena en pena, e de turment en turment. E aquela hora matexa dix la anima a langel: « Ay,[f. 109] senyor ¿e que sera de mi? ¿com pore estorcre daquest peril, que si mal ha .j.ª part, piyor del altre? » Respos li langel : « Not temes; pensem de seguir. »

Exiren .j. poch hauant e comensaren aualar .j.ª *VI. Dels ergulloses ual molt pregon e tenebrosa mas fos hom uoure no podia, tant auia desmesurats fos; e auia gran brogit dins, e desus aquela ual la terra tremolaue per rao de .j. gran foch qui aqui curia, del qual axi gran fum e gran pudor; e aqui auia molt grans ueus, e