Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/114

ho sabe en manera de les parts. Apres aquestes coses, dix langel a la anima: «Pensem de seguir. » * Apres la anima respos: « Senyor, si aquests diables [f. 107 v] me uan derera pendre me e portarmenan en infern. » E respos li langel, e dix li: «No ages por, que pus forts som e mes que els, car Deus es ab nos. » Aquela hora la anima anasen darera langel, com pus prop podia del, car nos sentia be asegurade.

IV. Dels homeyersAxi com anauen per lur cami, la anima no auia altre lugor ne claredat sino de la resplandor del angel; e axi uengeren soptosament en .j.ª ual escura e tenebrosa e espauentable, la qual era molt pregon e plena de carbons molt ardents. E aqui, sobre aquela ual, estaue .j.ª cobertora de fere, la qual auia .vj. colças de gros, e damples mes de .j. miler; e a totes parts era pus cremant e pus ardent, que la sua calor sobraue la calor dels carbons, e pudia molt maluadement. E aqui, sobre aquela cobertora, queyan moltes de animes *[f. 108] mesquines, de quis fregien totes en sofra es cremauen, axi com fa lo pex en la paela; e apres que eran fregides, totes se fonien en regalament; et axi se eslongauen de la cobertora e queian, ab gran crebant, jus pregon sobrels carbons flamejans. E cant la anima uiu aquestes penes e dolos, hac molt gran por e dolor; e trach se .j. poch arera, e dix al àngel: « Prech te, senyer, quem diges que auien fet aquestes animes mesquines [qui] aquestes penes soferen. » Respos langel: « Tal merexen los homisides, qui aucien e traexen lus pares cristians, e encara tots cants los ho consenten ne los aju[e]den; e tu matex en aytal matexa pena est, co sabs tu be, cor daytal