gran gloria! » E langel li respos, e dix: « En
aquesta gloria no merexen dentrar sino uergens,
qui lur cors saberen guardar e defendre de mal
delit e de maluat tocament de carn o carnal. Mas
tu no uolguist cr[e]ure ni obeyr a les paraules de
les Santes Escriptures, e per amor dasso no pots
assi romanir: torna donques al teu cors *[f. 114] don
eres exida, e estudiat fort de les coses que dabans
fasies, e nostre conseyl ni nostra aiuda no falira a
tu, ans auras nostre conseyl e nostre aiuda personalment e feelment. » E con langel ac dit asso,
lanima fo tornada al cors; e axi con elas cuydaue
uiure leugerament, axi con sulia elas senti molt fort
caregada per lo feyx e per la pesura del cors; empero sens tot empatxament e sens tot embargament
en aquel temps e en aquel punt parlaue ab langel
el cel, e sentias en terra uestida del cors.
En apres aquel cors comensa a obrir, quaix debil*Acabament
e despoderat, sos uuyls corporals, e comensa a suspirar meyns que no parlaua; e reguarda los clerges
qui [e]stauen entorn del cors per sebu[l]ir aquel
cors que tant au*[b.] ien esperat; e puix el rebe lo cors de nostre Senyor; e mana que en tots sos uestimens
dels quals pux usa fo[s] posat lo senyal de la creu.
En apres ela recompta totes aquestes coses que auia
uistes ne soffertes, e amonestaue tot home uiure
honestament ab gran deuocio e ab gran e[di]fficacio, els preycaue la paraula de Deu de la qual
dabans el no solia parlar nin uolia hoyr parlar.
Mas nos no podem resemblar ni amar aytal uida
con el puxes porta; mas empero aquestes coses
a profit diligens e dohens nos estudiam descriure, e
pregem ab pregera humil e deuota e ab la diuinal
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat validada.