Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/102

deyles no sia sens laltra; cor si Deus perdona als corses de les peccadors qui no fan penitencia mentre uiuen, assi empero per lurs merits dignes de justicia de Deu soffen[r]en dignament penitencia; e seyls qui fan penitencia ni sostrahen a lurs corses *[c.] [penitencia] los delits carnals nils be[n]s temporals uiuens pobrament, Deus lur perdona misericordiosament ab los angels con son despuylats de lurs corses. E en aso uerament la misericordia de Deu sobra justicia, cor negun be no es sens gasardo, e negun hom no es sens peccat, si donchs no es enfant dun dia. Molts empero son liurats a pena, per so que no sien tocats de ombra de mort. » E aqui matex aquesta anima cobra forsa per les paraules de consolacio, e dix a langel: « Senyer, sit plau, diges me: aquels qui no deuen entrar per les portes de mort ¿per que son menats a ueser infern? » E langel li dix: «¿Saps per que los justs [no] deuen sofferir penes e son menats a ueser eyles? Per asso se fa que justs, los turmens dels quals son deliurats per la misericordia de Deu, *[d.] sien pus ferms e pus cremans en amor e en lauosor de lur creador; e per contrari, les anymes dels peccadors qui son jutgades a turmens perdurables, primerament son menades a ueser la gloria dels sants, per so que con auran uistes les benenanses que per lur uolentat auran desemparades, con seran uengudes a lurs penes, mes aien que dolre, e [d]aquela gloria que dabans pogren auer guanyada aien remenbrament en lur memoria per montiplicament de lur pena, cor negu turment no es pus greus con esser partit de la conpaya de la deytat e dels sants angels; e per amor dasso aquel preuere que primerament iust [uist] que passaua lo pont, fo menat a aquel