Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/99

portas de la casa que senyaren ab lo signe de la creu.
 Al sant endemá tot lo poble savia la nova, y molts foren los qui volgueren serhi al devant quant obrissen las portas de la masia. Ab dallas, fangas, forcas y bastons s' hi dirigiren pera matarla, quan sortís la dona aquella, en cas que fos, com ells s' ho temian, una mala bruixa.
 Mes res sortí y adins tot restava de la mateixa manera que ho havian deixat la nit avans. Per ço, convensuts quedaren de que la pobre era encara dins la cambra, y aixís fou que molts hi pujaren, si be quan fou lo cas de obrir la porta tots se feren enrera per que ab tot y que n' hi havia de molt valents, com á verdaders fills de la montanya, en un cas com aquest fins valor los hi mancava pera girar la clau.
 Y vingué llavors la mestressa del mas, en la quina podia mes la curiositat que tot, y 's ficá resoltament dins la encisada cambra, y sent ja adins, posá ab mol cuydado las mans als peus del llit, y nó trobanti res, de mica en mica pujá fins al coixí, y en sent al coixí y veyent que res adins del llit hi havia, la cercá per tota la cambra ab la petita resplandor que 'l sol hi llansava per las escletxas de la finestra, y allavoras aná per obrir los finestrons sens dir res de la por que tenia. Y 'ls de fora 'l cuarto, estavan ab gran cuydado, pues temian que la bruixa no la hagués convertida en estátua; mes ab tot no hi gosaren entrar, tan era lo esporuguiment que s' havia d'ells amparat.