Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/93

cada hora y á cada moment Aquell, devant del qui se postra cel y terra!
 Y pera que fos mes complerta la ilusió, atravessant per entre las pedras del torrent entrá á dins del prat una gentil donzella, sola y ab un cantaret d'aigua en la ma; calsat son peu ab petita espardenya, y mitj caigudas sas llargas trenas, caminava per entre las flors quasi sens tocarlas ab sa lleugera planta, y la lluna desitjosa tal vegada de besar ab sos melancólichs raigs la cara agraciada de la nina, esparramá las humidas boiras dominant altre volta la encantadora plana é il·luminant los passos de la donzella. Un aire de trista melangia retratavas en sa cara en altre temps festiva y somrisenta, ningú sabia del per que de eixa tristesa: molts joves del poble l' hi havian tirat dolsas amoretas, que ella escoltava ab sa trista mitja rialla. Ja may al sortir de misa la havian vista acompanyada de cap donzell com solian anar las altres; sola, com una flor sens perfums tornava ella á sa casa sens mirar cap dels que l' hi donavan tendres ulladetas. Tampoch jamay havia volgut encarregarse del captiri de la Mare de Deu, cosa que las altres esperavan ab candeletas, com se sol dir, pera poderne ser ben galantejadas al donar clavells, rosas y aufábraga á los fadrins que caritat feyan, no á la Verge, si no, als hermosos ulls de las mendicairas: aixís com tampoch l' hauriau vista per la festa major ni altres diadas traurer dansa en la plassa, ni ballar cocas ni rams en los aplechs: sola sempre entre 'ls prats ó las ubagas; ningú atinar podia lo mal de