Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/90

Tothom fugí de la casa malehida, com tothom ne fuig encara, y sos hereus, que sempre lluny d' allí havian viscut á causa de las maldats que ell hi cometia, la deixaren abandonada quedant al poch temps convertida en ruinas: mes com tenian per allí moltas terras que era precís conresar y eran molt lluny de llochs habitats, ne bastiren una al cim mes alt de la montanya del Farell, la qual existeix encara ayuy en dia, murada y espitllerada com una fortalesa á causa de las contínuas guerras á que dona lloch per qualsevol motiu l' esperit belicós dels catalans, y ja també, y encara mes principalment, pera lliurarse dels malfactors que sempre abundan despres de ellas.
 La serp, al cap de set anys de haver succehit aixó, atravessá la mar, per lo que ja fou serpent, y al cap de set anys mes, la atravessá segon cop, tornant ab lo famós carboncle al mitj del front, com diuhen que succeheix la segona vegada que la atravessan, estant pera ferho set anys cada vegada. Lo carboncle seria prou pera enriquir al que tingués valor pera arrancarli, puig es pedra de inestimable preu; mes com ab lo seu sol brill enlluherna y fascina, y com lo serpent xucla llavors la sanch del que s'hi atansa, y com espahordeix tant lo estrepitós soroll de cadenas, sia fet ab los anells de la terrible bestia, sia fet ab las grossas cadenas que 'l damnat majordom sacudeix quan s' hi acosta algú, y ab las que 'l té agarrotat lo dimoni, es lo cas que ningú ha tingut encara valor pera anarli á arrencar.