Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/9

dihentli que ja hi aniria lo endemá: ell la obehí, mes en tota la nit no pogué aclucar l' ull pensant en la estranyesa de trovar aquella porta tancada. Ell mes que cap altre devía esperar que sa estimada se estés á la porta pera veurel quan passaria. Ab eix pensament se llevá molt dematí y 's dirigí á la casa de son amo: tot era quietut en lo poble, tothom dormia encara, mes ab gran sorpresa trová la porta oberta; se ficá dins á la entrada, no hi havia ningú; entrá á la cuyna, tampoch; al celler, tampoch; en lloch hi havia ánima viventa, ¿Sí será que hi han entrat lladres? se preguntá ell, mes que hi havian d' anar á cercar allí 'ls lladres, si res hi havia que pogués tentar sa codicia? y ademés, prou se sabria si hagués anat per allí alguna partida de las que com á tots los finals de guerras civils quedan armadas.
 En Pere Anton pujá la escala y trucá á la porta de la cambra de son amo.
 —Gayetá, li digué, com dormiu ab la porta oberta?
 Lo Gayetá 's llevá tot desseguit y, estranyant aixó, aná á preguntar á sa filla si la havia oberta; trucá á la cambra d' aquesta, y ningú li respongué; torná á trucar, tampoch; la va empenye, la porta no estava mes que ajustada; entrá dins, no hi havia ningú, la cambra estava vuyda; cercá per tota la casa á sa filla, mes tampoch; llavoras ho comprengué tot, llavoras feu esment de las mitjas paraulas dels vehins, de las visitas de aquell senyor, y de la agitació de sa filla 'l dia avans y sobre tot, quan havia sen-