Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/85

déspota vigilant, pero aquest ja feya de manera de tenirlosen allunyats donantlos sempre molt bonas novas.
 Vingué que un jove de aquellas serras tractá de mullerarse ab una gentil y agraciada donzella, y com li anessen á demanar permís, en sa qualitat de representant dels senyors, ell que 's prendá de la jove en tal manera, que hi consentí, pero ab la condició de que ell devia usar del privilegi concedit en eixos casos als senyors feudals. Lo donzell hagué de aixó tal coratje que, á haver dut una arma, 'l matava allí mateix; per lo qual fou pres tot desseguida y ficat en una gruta que en sa casa 'l majordom tenia. En quant á la donzella, pogué fugir ab la confusió del moment, y quan ell s' en atalayá, ella ja era amagada en las espessedats del bosch. En va la feu anar á buscar á casa seva y per tot arreu, y fins prometé molt d' argent al que li digués hont parava, y amenassá si no li portavan; ningú 'n sapigué res.
 Entretant ella, que no sabia com ferho tota sola y de bella nit dintre 'l bosch y tenint mes por que altra cosa, havent trobat un forat al peu de un saltant, s' hi ficá, y endins, endins, com mes anava mes ample 's feya la cova y milló 's respirava, cosa que á ella la estranyava molt; sobte, ohí un suspir y després un altre, y ¿qué será, que no será? ella tota temerosa comensá de pregar de tot cor á la santa Verge. Llavoras li pareguè que la anomenavan, y escoltant millor, y ja mes coratjosa, sentí com efectivament l' que allí hi havia entre mitj de sos sospirs la ano-