Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/80

Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA FONT DE SAN SALVADOR.


Era als últims del mes d' Agost del any del Senyor mil cinch cents quaranta. Dos llechs joves que per son trajo 's coneixia que eran del convent de Jesus, del ordre de Sant Francesch, edificat extramurs de Barcelona, anavan pel camí que de Mallorquinas dú á Santa Coloma de Farnés. Tots aquells camps en altre temps verdejants y plens d'ufana, estavan completament migrats, y las plantas raquíticas y quasi secas donavan un aspecte de tristesa á aquellas planuras. Molt de temps feya que 'l cel no havia derramat sobre d'ells ni una sola gota d' aygua.
 Los dos viandants entristíanse mes y mes cada volta; en lo semblant d' un d' ells, que resplandia de beatitut celestial, s' hi dibuixava un pesar, mentres sa mirada dolsa y resignada s' alsava al cel com implorant misericordia: aquest frare era 'l Beato Salvador de Horta, qual fama, per sas virtuts y miracles, s' havia estés por tot arreu.