Heus' aquí com una vegada hi havia un jovensel que estava perdudament enamorat de una gentil y capritxosa donzella, la qual, no era pas perque no l'estimés, que sempre 'l feya pervaricar, si no solsament pel gust que trobava de veurel ben apurat y desficiós. Ara veureu lo pensament que un dia li esdevingué á la donzella, seguint lo seu intent; y fou que, sent als últims de Maig, li passá pel cap de voler un gros gotim de rahim moscatell. Ho digué al jove y podeu contar lo sorprés qu' aquest se quedaria; no sabia com ferho, mes ella insistí tant, que no tingué altre recurs que anarlo á buscar. Y camina que caminarás, passá per las terras ahont lo sol fortament cremava y ahont lo moresch lluhia sas cubertas espigas y rossas cabelleras y ahont la calitja quasi li privava de respirar, y ell, pensant en sa estimada, caminava ab mes dalit, y aixugantse las gotas de suor, deya:—Content estich perque conech que m' acosto al terme
- ↑ Imitació de un cuento Eslavo.
