Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/67

hagué quintas, fou perque se varen fer enteras, no bastanthi ni 'ls diners á redimir als joves.
 Avans, en la major part dels pobles, lo jovent s' associava y junts pagavan lo soldat ó soldats que 'ls hi tocava: pochs pobles eran los que hi tenian de enviar personalment als que 'n surtian. Aquell gobern buscant la igualtat hi feu anar personalment á tothom, y 'ls robustos y malaltissos, los forts y 'ls endebles, los avesats á la fatiga y 'ls nascuts pera 'ls penosos treballs de cap, tots á una tingueren de marxar, deixant buyts los pobles y portant un contingent horrible als hospitals militars.
 No hi hagué remey; lo Jaume, lo dols estimat de la Catarina, tingué també d' anarhi; havia arrivat á la edat marcada y un dematí fou arrencat dels brassos de sos pares y dels de sa estimada. Be s' havian afanyat aquells pera arreplegar lo preu del rescat; be havian estalviat y fins privat de cosas de vegadas imprescindibles pera tenir la quantitat necessaria quan arrivés lo cas; be havian sigut previsors en tot y per tot pera salvar á son fill; no hi hagué remey, hi tingué de anar.
 Desgraciadament, ja hi havia la horrible guerra que 'ns destrossa y aniquila: una generació entera, jove y plena de vida, desapareixia al sutriment d' una mort per germans causada. Tot lo floret de la juventut era arrebassat, y en Jaume, destinat com tot lo contingent catalá als ensangrentats camps de Navarra, trobá en ells una trista si be gloriosa mort pera sa patria.
 Per ço la Catarina no mitjreya, per ço anava