la feu saludar per tres vegadas, quasi fins á tocar á terra.
No sé si es profanació lo que vaig á dir, pero crech que la bandera saludá mes á la que l' havia guarnit que no pas al altar; en quant á la jovencela, estava radiant de joya y no s' hauria cambiat per ningú d' eix mon.
Las campanas tocavan totas al vol celebrant lo sagrat misteri de la Eucaristía en que tot un Deu s' havia donat als homens ab sa propia carn pera la salvació nostra; y las músicas feyan ressonar los acorts per la pintoresca vila embaumada per cent mil flors, mentres Jesus sacramentat, donada la volta per tota ella, tornava á entrar en lo sagrat temple. Tot era joya y alegría.
Havia passat alguns temps; la Catarina ja no somreya: las rosas de sas galtas s' havian convertit en blanchs lliris.
Los pares d' en Jaume eran uns menestrals ben acomodats, mes encara que no ho haguessen sigut, s' haurian vengut fins l' últim fil de la camisa pera lliurar á son fill de la quinta; aixís es que fins allavoras cap pena ni mal de cap aixó 'ls doná, tant mes quan s' havian anat preparant pera quan vingués aquest cas. Mes vingué l' any en que fou cap del gobern lo eloqüentíssim orador que ab tanta de valentía y entussiasme havia anat predicant de poble en poble contra 'ls que «arrencavan als fills dels brassos de sas mares, y dels brassos de las germanas als germans», y ab son gobern, si be no hi
