Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/6

qui no se 'n adonés, y quan algú n' hi feya bromas, deya:
 —No 'n sé res; ja ho dirán si volen.
 Lo temps anava passant, y 'l Pere Anton estava de dia en dia mes encantat de veure l' ordre y bon concert que sa estimada en tot tenia: may á la hora 'ls faltava 'l dinar, la roba de casa era blanca com un glop de llet, los godays estavan grassos fins á rebentar, y 'ls pollets corrian pèl pati alegrant ab son etern piu, piu; en tot y per tot s' hi veya la seva má, y aixís, com mes anava, mes hermosa la trobava.
 Vingué 'l mes de Maig, y en Pere Anton prengué comiat de son amo, com acostumava á fer cada any en semblant época, pera anarsen á segar, primer al plá, y despres á la montanya.
 —Francisqueta, digué á la noya; com tú ja saps, tinch algun dineró arreplegat que guardo cuidadosament, y ab lo que guanyaré ara, espero que quant torne 'n tindré prou pera comprar alguna eyna y un xich de paramentet de casa junt ab algun borrech y goday que, un cop ben grassos, podrem vendre pera pagar l' arrendament de las terras y de la casa: tinch quasi la seguretat de que ton pare no te 'm negará, y, axís, adeu Francisqueta, que ab lo cor plé d' esperansa 't deixo pera tornarte á veure molt prompte y fer allavoras la felicitat de abdós, no separantme de tú per un may mes.