Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/57

d' ella cap fill, va tornar á casarse molt prompte ab una jove dama, tan jove y bella com perversa. Eixa dominá de tal manera á son espós, que li feu trencar tots los pactes y paraulas donadas al marit de sa filla, prometentli á ella nombrar per hereu al fill que d' ella hagués; ab eix motiu y com vos podeu pensar, renasqueren ab mes forsa los antichs oys, y lo jove caballer s' anava apartant de sa esposa, filla d' aquell desleal senyor. Per desgracia la nova senyora de Bellpuig sentí la vida de un nou ser en sas entranyas y ab l' afany de que fos un varó com savia desitjava son marit, consultá als mes savis doctors y á las mes afamadas sibilas: tots li digueren que veuria complerts los seus desitjs. Desde aquell moment, la ambició d' aquella dona no tingué fre, y no contenta de haver despullat de la herencia á sa fillastra, volgué també com los antepassats d' aquella casa apoderarse dels bens del jove cavaller marit d' aquella.
 Era 'l capvespre del dia dels morts; las hosts de Bellpuig baixaren á la vall pera atacar la casa del cim del torrent, lo mateix senyor dirigia lo assalt, y al seu costat una hermosíssima dama 'l seguia donantli consells y animant als que lluytavan. Semblava impossible que aquella dona que era un ángel de tan hermosa, pogués assistir impassible á aquellas escenas de desolació y de mort. Los del casal, ben lluny d' esperar aquell assalt y desprevinguts com estavan, en los primers moments no feren resistencia, poguent aixis sos enemichs entrar fins als primers patis, mes llavoras, ab son senyor al davant