Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/56

tel, y, ay del infelís que queya en las mans de sos contraris, puig jamay cap Neron ha inventat mes cruels torments. Cada dia eixas valls y montanyas se regavan ab sanch dels combatents, y cada vespre las Milocas celebravan entre eixos arbres suntuosos festins. Per fi; vingué un dia en que semblá que'l cel s' havia apiadat d' aqueixa terra. Lo senyor de Bellpuig tenia una única filla y 'l del casal del torrent un únich fill; casats ells dos, tota la herencia se juntava en una mateixa familia que era lo que pledejaven tants anys feya. Per res se consultá lo cor dels dos contrayents; era lo que convenia y bastava; ademés lo pare de la donzella no la havia may volguda ab estrem, y apesar de la tranquilitat que li devia reportar lo que son vástago fos una dona pera la pau de son senyorío, hauria mil vegadas preferit continuar la guerra ab tal de haver un fill varó; per qual motiu no se li havia vist may que li fes una caricia, ni procurá dolcificar la pena que á sa filla li causava lo casament ab un home al que ni poch ni molt volia y del qui tampoch era gens volguda.
 La boda passá envant y la donzella de Bellpuig aná á habitar lo casal de son marit. Bona com era ella, procurá ab totas sas forsas amar á aquell ab qui estava unida per la vida, y quasi hauría lograt que ell fes altre tant, sino fos estat una nova desgracia que destruí tots los plans y encengué altra volta y mes que may, la teya de la discordia.
 La senyora de Bellpuig morí, y son marit que la tenia mitj aborrida á causa de no haver