Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/47

Aquesta pàgina ha estat revisada.
LO MONT DEL FAY


Partdemunt del Vallés, tirant al Nort, y al cap de gemadas quintanas, allí hont comensa á mormolar lo Tenes quals ayguas devallan d' una altíssima y sorprenent cascata, s' aixeca un mont molt espadat y solitari, anomenat del Fay. Pren nom dels moltíssims faigs que en ell creixian y que arrivavan fins á la fondalada del riu Tenes, rublerta també avans dels mateixos arbres, entre 'ls quals ne descollava un que per sa alsaria, frondositat y groixuda soca, be se 'l podia anomenar lo rey dels Faigs.
 Sentir la munió d' aucells que hi refilavan, lo brugit del aygua que ressonava per tot omplint d' armonía aquellas singleras, veure tanta espessetat y foscuria, cativava be l' ánima. Mes vingué un dia en que l' amo d' aquells boscos determiná tallarlos, y una colla de llenyaters arrivaren en aquell indret pera comensar sa tasca. Lo cap de colla guarní sa cabana á mitja alsaria del single y al enfront de la cascata; y quan esdevingué la nit, allí se n' aná pera re-