Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/44

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y giragonsas vertiginosas xamicantlos de mala manera si son barcos petits y trossejantlos si son grossos; sols poden salvarse d' ella à cop de canonadas si logran descompóndrela.
—Verge de la Misericordia ampareulo: digué la Eudalda esclatant en un gran plor y cubrintse la cara ab sas mans.
—Qué 's aixó Eudalda, ¿qué no navegas en popa? li preguntá lo vell marí
—Estoneta ha que ja no passa cap pescador, lo que prova que ja tots s' han recullit á sas casas, y en Robert no ha passat encare, ni es probable que passi, puig si hagués estat á la platja l' un ó l' altre lo hauria esperat. Pare, pare, correuhi que si ara fes la mánega d' aygua y ell fos al mar, l' engoliria junt ab sa barqueta.
Lo marí arrugá son front, llensá una bocanada de fum y corregué á aguaytar la mar. Al primer cop d' ull s'esgroguehí fins á quedar blanch son rostre colrat, després ab un tremolor inesplicable en un home avesat als perills, cridá ab tan forta veu que fins feu somourer las casas, y ab un tó de mando com si manés la seva nau.
—Arrieu, arrieu depressa tots los que tingueu escopetas y anemla á escopetejar avans no perdi á mon fill; la mánega d' aygua s' es feta.
Lo cuixinet de fer puntas, relliscá de la paret ahont se recolsava, ab lo moviment de desespero de la Eudalda y cayent en terra los boixets al topar los uns ab los altres llensaren un llastimós gemech.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

Quina nit d' angunia! Robert no torná; son