de la dida, que ella, ab la dolor que li causava, no's cuidá de recuperar: los demés lladres eran tots fora, de manera que ni sapigueren lo que havia passat.
Artur, en tant, sens tenir los instints cruels y sanguinaris de son didot, l' havia superat en valor, enginy y atreviment, per lo que tant s' havia ben fet voler dels de la partida que apesar de sa gran joventut l' aclamaren per son capitá. Lo didot hagué d'aixó tal enveja, que ferit y tot com estava, se convingué ab uns quans pera matarlo; mes aqueixos li feren traició, y quan ho contaren als altres, li donaren entre tots la mort que ell preparava á Artur.
Un any despres dels succesos que acabem de relatar, una gran festa tenia lloch en lo antich Castell de La Roca. Per tots costats se sentian riallas, y la alegria revivia en tots los semblants. Lo jove senyor de Torrellas esposava aquell dia á sa hermosa cosina Blanca que ja havia tornat á recobrar tota sa vivesa y picaresca alegria.
Pels rostres dels deposats passava, empero, un núvol de tristesa que sa present felicitat no acabava de desvaneixer del tot, quan pasavan sos ulls en lo buyt sitial de vora la llar, hont Blanca havia dit á Arlur que acostumava á asseures sa pobra mare.
