matador del senyor de La Roca, y en quant al seu fill,—mireu la meva edat, y coneixereu ab lo temps que ell falta, si aixó es possible. Mes á aixó responian sos acusadors que 's tornava vell y jove segons á sos plans convenia.
Per lo que toca al robo de na Blanca, no 'n digué may paraula, y á lo de bruixot y encisador de donzellas, un sonrís despreciatiu fou la única resposta que eixa acusació li meresqué.
Blanca havia remogut cel y terra pera trobar gent que declaressen com no podia ser aquell l' home sanguinari y cruel que tantas morts havia fet, en rahó á sa edat y figura, y prometé sos millors joyells al qui d' aquell li dongués rahó.
Tot fou en vá, y Testa-fort fou condemnat á morir en lo mateix lloch ahont havia comés tants crims.
Pera anar al Mont de las batallas, tenia de passar pel peu del turó del castell. Na Elionor volgué veure, quan per allí passés, al matador de son marit y robador de son fill. Arrivá 'l dia de la execució. A la viuda de Torrellas la alentava una nova vida, tenia mes animació, mes agilitat, y esperava impacient l' hora en que 'l reo devia passar per allí.
En cambi, Blanca estava mes trista, mes absorta y mes descolorida que may. A la hora fixada, la senyora de La Roca, apoyada una ma en son bastó, y passat lo altre bras pel de la trémola Blanca, se situá al peu d' uns arbres á esperar la fúnebre comitiva.
A la entrada del bosch, no gayre lluny d' allí
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/378
Aquesta pàgina ha estat revisada.
