Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/374

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Promte una espessa columna de fum formada per la verda llenya que cremava, s' enlayrá per demunt del edifici formant espirals capritxosas y espessos núvols, ara negres y arremolinantse 'l uns ab los altres, ara blanchs y trasparents com la boyra que dissipan los primers raigs del sol. La porta, alcansada per un guspira, comensá á deixar veure una roja y viva flama per entremitj del espés fum, y promte, comunicant á las vigas sa xardor, se sentiren aquestas cruixir baix la pressió del destructor element: de quan en quan sentias la forta veu de mando del capitá que sobrepujava á tots aquells sorolls de destrucció y de ruinas; mes res denotava que 'ls sitiats volguessen rendirse.
 —Serán capassos de voler morir com Sant Llorens, digué plé de coratje 'l de Tamarit al veure aquella resistencia.
 De prompte, entre mitj de las mes trasparents boyras que formava 'l fum al cim del campanar, aparegué en ell la figura del terrible Testa-fort.
 Un crit de sorpresa s' escapá de tots los llávis; aquell home tant temut y á qui la gent donava proporcions desmesuradas, pintantlo com una especie d' home feréstech y desanimat, s' apareixía ab hermosa figura, noble y ab digne ademan, ab son graciós trajo y la ploma, agafada á sa gorra per una rica pessa de pedrería, que onejava al vent: al costat duya una daga qual mánech era tot també de ricas pedras. Al veurel en mitj d' aquell bosch, al cim d' aquell campanar, rodejat del blanch fum, daurat pel sol que com un núvol de gloria l' environava, mes