Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/372

Aquesta pàgina ha estat revisada.

blanca de la pubilla dels Torrellas corria ensagnantada y sens direcció fixa, mes sense sa noble carga; no molt lluny d' ella y cubert ab sa propia sanch, lo llop se revolcava ab los últims estertors de la agonia. ¿Qué havia passat? ahont era Blanca?
 Lo corn de cassa del de Pinós se deixá sentir frenética y desesperadament duas ó tres vegadas pera reunir als cassadors; y junt ab ells cercá per tot á sa desposada, mes ni rastre d' ella 's trobá en lloch.
 Era la tercera persona de la familia dels Torrellas que desapareixia en aquell antro tenebrós.
 —No 'm volgueren creure, mormolava 'l vell monter per lo baix al tornar al castell, no 'm volgueren creure, ja ho veuhen.
 Aquella nova omplí de terror als habitants de aquellas comarcas. ¿Quín delicte, 's preguntavan la gent, ha comés aqueixa familia pera que aixís los persegueixi aquest mal fat?
 Passats alguns dias y repost un tant lo de Pinós de sa sorpresa, resolgué, costés lo que costés, descubrir lo misteri que en aquell mont hi havia, y ajudat pel de Tamarit y altres companys, juntaren nombrosa host, y un dia, de bon matí, emprengueren via al Mont de las batallas. Cercaren lo mont d' un cordó de centinellas encomanantlos que sobre tot no deixessen surtir á ningú; y ells, ab los demés, s'encaminaren ab pas quiet y atenta orella envers lo lloch ahont havia desaparegut la hermosa Blanca. Un dels escuders que aquell dia 'ls acom-