molts dels que l' havian vist, lo pintavan feréstech, lletj y repugnant ab sa cara reconcentrada y ulls en que hi brillava la perversitat; mes aviat baix que alt, fornit y de aspecte repulsiu, ab barba blanquinosa consemblant als pels del senglar, cruel y de instints sanguinaris. Altres, tot al revés, deyan que era jove, alt y bell, de rostre espressiu y de mirada altiva pero dolsa y serena al mateix temps, d'ademans dignes y noble continent, d' ulls negres, brillants y hermosos, y de barba negra y poblada; y que en lloch de tenir los instints salvatjes que deyan los altres, mes de quatre cops havia castigat als seus per sos actes de crueltat devant de las mateixas víctimas; més las mares de las joves donzellas de La Roca y de Santa Agnés que havian tingut la desgracia de veure á aqueix terrible malfactor, l' acusavan de bruixot y encisador, puig sas fillas, de desde que l' havian vist, perdian son bon humor, sa alegria y son delit.
Com que en lo castell no hi habitava mes que la viuda de Torrellas, per possehir l' us de fruit, com li deixá son marit; y eixa encara sens us de rahó, ningú 's cuidava de perseguir als lladres, y la gent anava empobrintse tant com s'enriquian ells.
Ab gran alegría vejeren los habitants de La Roca aposentarse al Castell á la jove hereva dels Torrellas. Ab sa arrivada semblá que lo antich casal recobrava nova vida. Acompanyavan á la pubilla de tant estensos dominis una cosina seva á qual costat vivia per ser hórfana de pare y mare; lo marit d' aquesta, senyor de Tamarit; Ramon de Pinós, promés de la hermosa Blanca,
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/366
Aquesta pàgina ha estat revisada.
