Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/362

del bosch pera recobrar son fill, pero sos amichs lo detingueren á la forsa; la nit era fosca, ningú 'l seguiria, y, combatent fossen morts ó sers vius y reals, lo cas era que tot sovint aparexian los cadávres dels que s' atrevian á ficarse en lo Mont de las Batallas. Mes locat que no pas en son cabal judici, Bernat torná al Castell empés per sos amichs y servents: en quant á Na Elionor, quan ell hi arrivá encara no havia revingut de son desmay.
 Si 'n feren de cosas pera trobar son fill, si 'n feren de prometensas al qui los hi tornés, no 's pot dir; mes tot en vá, la dida desaparegué del Castell y tampoch se sapigué may mes res d'ella.
 La castellana passava 'ls dias en contínua oració, pregant á Deu que li tornés lo fill amat ó li donés forsas pera soportar son gran dolor: son marit, al contrari, desesperá de la misericordia divina, y tancá son cor á la fé.
 Al cap d' anys, un obstant, vá semblar que 's refeya; y veyent sempre devant sos ulls lo noble exemple de sa esposa, comensá á remordirli la conciencia de sa conducta. Un vespre, donchs, que sentat en la cambra de sa esposa, la esguardava agenollada devant la imatje del Crucificat, lo vent li dugué 'l só llunyá de la campana de la ermita que tocava 'l Parenostre de las ánimas.
 Com si un ressort l' hagués mogut, lo senyor de La Roca s' aixecá, fixá sa pensa en aquells que li havian donat lo ser y que l' esperavan en una vida mellor; las doctrinas que li ensenyavan quan petit vingueren á sa memoria, y la fé renasqué en son débil esperit.