Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/352

sen. Molts dihuen que com á filla de l' aigua no pot estimar á cap mortal; altres dihuen que pot ser es filla d' alguna sirena y que lo que procura es desesperarlos per atráuresels mes y portárselsen mar endins pera perdrels. Si la vegesseu que hermosa es! Adornada sempre de riquíssimas brancas de coral, ab sos ulls de foch, ab sa bellíssima cabellera d'atzabetja, y ab son rostre de feréstega bellesa! sí, bella, mes de una hermosura tan estranya, que á tothom sorpren.
 —Y per qué no la havém d' anar á veure?
 —Déu nos en guardi, digué 'l mariner, ningú s'atreveix y ay del que ho fes! no seré jo qui corri 'l risch de veurem atret y perdut per eixa sirena.
 Apesar de las rahons del mariner, son company no desistí de son empenyo y ab bonas paraulas y ab bonas monedas, lográ que dirigís la barqueta envers la segona de las illas.
 Havia ja entrat lo vespre, y la llum mística y perduda il-luminava aquellas grossas rocas que eixian á flor d'aigua, en las quals corren gran perill de estabellarse los que no sian molt práctichs, y aquella blava é inmensa mar sobre la que deixava un rastre de llum abrillantat que 'l feya semblar com si de son fons eixís la claror d' un palau de fadas format per crestall y plata brunyida. Lo barquer remava ab tota forsa ajudat del curiós viatjer, pera atansarse á la lleugera nau, ahont la filla del mar cantava graciosa y descuidadament dixantse portar per las onas.
 Quan passaren per prop de la roca ahont ha-