Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/349

ment bombejaren los francesos. Seguí després lo edifici que serveix d'hospital, los magatzems hont guardan los queviures y la pólvora, la casa del gobernador y las habitacions de la petita guarnició y contats sers que hi tenen la morada, algunas d' ellas fetas dins la mateixa roca.
 La Illa es alta y de roca guixosa, aixís es que poca vejetació vingué á alegrar la vista del viatjer; unas quantas cabras y ovellas pasturavan per entre las rocas sens ser guardadas per ningú, y alguns soldats cullian los agres fonolls marins pera ferne son sopar.
 Veyent que ja 's feya tart y que res mes hi havia que veure en aquella poch menos que solitaria roca, digué al mariner que aparellés la barqueta.
 Anava ja á embarcarse, quan cinch ó sis homens estranyament vestits y de figuras y ademans mes estranys encara, sortiren del peu de la mar y comensaren á pujar per lo rocam ab sens igual lleugeresa y per un lloch que semblava inaccesible.
 —Qui son aquesta gent? preguntá 'l pasatjer.
 —Son los pescadors de coral que ab gran abundó aquí 's cria, respongué 'l mariner.
 Fins que desaparegueren de sos ulls atonits, los estigué mirant, després se ficá dins la barca pera tornar á Torroella; mes una figura estranya li feu detenir lo bras del barquer que anava á remar, y senyalantli ab lo dit.
 —Qué 's alló? li preguntá.
 Lo barquer dirigí la vista en vers aquell in-