Lo dia avans, una ovella s' havia quedat al bosch; ¡quina no fou la nostra alegria al trobar-la ab un petit y blanch anyellet nat en aquella ditxosa nit! lo cullí en ma falda y 'l portí á escalfar en la llar, al voltant de la qual ja hi trobí patriarcalment asseguts, als amos de la casa rodejats de sas fillas, gendres, nets y demés forasters, que alegrament feyan la clássica Suca-muya.
Lo sol eixí en aquell moment rich y esplendorós, y després de estendres com un mantell d' or demunt la blanca gelada, y coronar de llum los pichs mes alts, deixá entrar un de sos bells raigs per la finestra comunicant á tots una joya indescriptible.
Era un dia hermós, un dia en que 'l cel y la terra tots s' alegravan. Era 'l dia de Nadal, jorn de goig y d' alegria.
Jesús es nat: ¡Gloria á Deu en las alturas!
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/347
Aquesta pàgina ha estat revisada.
