Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/341

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de Puig-graciós y de las enlayradas serras de Berti, destacantse per entremitj de la verdor dels arbres com si fossen un esbart de brillans estels devallats a la terra. Promte nous sorolls se barrejaren als del solitari fluviol: eran los de la rica pagesía que en nombre de cincuanta pujavan ab mes de vint atxas de vent y teyas, ab lo manyach adornat de flors en son front, de cintas graciosament entortolligadas en sas banyas, ab son manto brodat d'enticuelas, y plena de flochs y flors sa cua pera oferirlo aixís ben adornat al Rey de cels y terra en lo acte de la adoració. Acompanyava al manso primal son pastor tocant la gralla y seguit d'altres pastors, uns ab lo tamborino, altres ab panderos, y fins un ab un violí.
 Mentrestant los altres llums havian anat arrivant á casa nostra, y tots plegats miravam á nostres peus la llarga y caragolada serp de foch que formavan los llums de la alegre comitiva; la guineu, com havia fet á nosaltres, los udolava fortament.
 Quan estigueren tots junts emprenguerem lo camí de la Iglesia. ¿Creus tu possible que jo t' espliqui la bellesa d'aquell quadro, ni 'ls diversos sentiments que m' enbargaren?
 No hi ha ploma humana capás de ferho: tanca 'ls ulls y trasportat en mitj d' aquella grandiosa y magnífica naturalesa, entre aquellas espadadas rocas y frondosos boscos, y mírans caminar per ellas entre cent llums al compás dels pastorils instruments sota d' aquell her-