Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/340

Aquesta pàgina ha estat revisada.

xich lluny que 'ls peus dels uns se sostenian demunt dels caps dels altres; en aquesta forma nostres llums semblavan una serp de foch que 's caragolava per entre las verdas matas y demunt las blancas pedras del vol de la timba; mentres la guineu espantada d' aquella claror may vista, comensava un concert de desde l' altre cantó del single, que acabava de donar un aspecte feréstech y pahorós á aquellas isardas é inhabiladas montanyas.
 Al fi hi arrivarem; com á la casa de baix, nos reberen y encara ab mes alegría. També allí hi havia forasters, que sentats al entorn de la llar ab un cove de pinyons torrats á un cantó s' entretenian tot menjantne esperant que arrivés la hora de comensar la missa: lo pastor no hi cabia de goig al veure sa crossa ó gayato tant ben guarnit de flors, llassos y papers de colors; de la crossa passava 'ls ulls á son caputxó de panyo burdo, á son sarronet plé pera fer la oferta, y á sos esclops ferrats ab sis dotzenas de claus cada un. ¡Com li tardava á arrivar la hora.
 Seria poch mes de mitja nit quan nos semblá sentir lo só d' un fluviol; totas las finestras s'obriren de bat á bat y 's coronaren de curiosas testas. Res mes bonich, amich meu, que lo que s' oferí a nostra vista: semblava cosa d' encantarias; entre mitj d' una llunyana y tallada montanya aparexia moventse pausadament un llumet d' una costa vehina 'n baixava un altre, aixís com també 'n pujavan uns quants de mes avall per distints camins; pe 'l grau de Monmany ne baixavan una pila, aixís com del pich