Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/339

Aquesta pàgina ha estat revisada.

sas pessas de que 's componien los baixos de la rica pagesía. Eran gent d' aquells encontorns que s' havian juntat allí, per ser lluny los seus pobles, pera veure la festa dels pastors que en la parroquia de Monmany se celebrava.
 Molt nos pregaren que 'ns quedessem ab ells pera fer junts lo camí á la mitja nit, mes nosaltres los remerciarem de bon grat y no ho aceptarem á causa de tenir la posada mes aprop de la glesia y de que saviam que allí nos estavan esperant.
 Emprengueren, donchs, via ben armats de bastons, llanternas y teyas, y de un á un per no permetrho d' altre manera la estretor del camí, comensarem á pujar per lo espadat single.
 No't pots figurar res mes hermós; lo cel ab sou puríssim blau tatxonat de brillants estrellas semblava que reposés demunt las feréstegas y enlayradas montanyas que'ns rodejavan, com fent rodona; en la casa ahont anavam, situada á mitj single, hi brillava una llum, que per sa elevació 's confonia ab los estels, creyentlo nosaltres un d'ells fins á tant que hi forem á la vora: á nostres peus y en lo fons de las montanyas hi corria dolsament l' aygua frescosa de la torrentera, qual soroll anava escapant á nostres sentits aixís com anavam muntant la costa: lo camí que seguiam lo formavan un sens nombre de giragonsas talladas en la mateixa roca al peu mateix del single, formant una eterna esse de manera que los de devant caminavan sempre en la mateixa direcció dels de mes avall, y 'ls del mitj en la contraria, semblant de desde un