y en aquella hora tenia d' acabarse aquella lluyta espantosa de torbellins y giravoltas. Lo Baró no pogué mes; perdé las forsas, y la donzella sens ningú que la sostingués caigué del corcer; desseguida com si no mes esperés aixó, lo cavall trayent foch y brumera per la boca se llensá ab furia d'un bot al fons del barranch ab lo cavaller á sobre.
Las llumanetas totas se llansaren cap allí, y una roja flama s' enlayrá fins á gran alsada. La font d' infern s' estroncá per uns quans dias, mes diuhen qu' era perque sa aygua sortia al barranch, ahont mentres aixó durá hi hagué com un gorch d' aygua negrosa que llensava gran fetor.
La senyal de la creu que la donzella habia fet demunt son front la salvá: no per aixó 's lliurá de grossa malaltía: l' endemà tot lo poble ab espant n' aná plé y avuy encara en memoria, los mes vells de Bigas, no passan may per devant del Sot de Sant Celoni sens fer la senyal de la Creu.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/336
Aquesta pàgina ha estat revisada.
