de sos patjes y cavallers y de sos cans. Com si fins lo cel s' entristís de sa arrivada, negras boyras comensaren á cubrir sa blava color. Al sendemá y á l' hora en que 's preparava a sortir á la cassa una espantosa tempestat se desencadená; los cavalls impacients patejavan, y 'ls cavallers mes impacients que ells flestomavan contra 'ls elements y 'l que 'ls havia criat: lo majordom de la Torre que ja havia nascut á la casa y que per lo tant tenia un gran afecte á son senyor, pregava á Deu 'ls perdonés aquellas blasfemias. Son senyor lo cridá:
— Pórtans los beyres, serveix la taula, li digué. Ja que no podem fer altre cosa, ofeguém nostre mal humor ab lo vi; seguí dirigintse als cavallers.
Grans crits d' aprobació seguiren á eixas paraulas; la taula fou cuberta de menjars, y espirituoses vins se servian sens may parar. Era ja ben vespre, la tempestat era cada volta mes forta, los llamps se succehian l' un al altre sens parar, deixant entrar sa claror per las clivellas dels gótichs finestrons de la sala, y 'ls trons semblava que habian de arrencar de sos fonaments lo vell castell: lo torrent, que al seu peu passa, anava roig y furiós, arrencant arbres sensers y grossíssimas pedras, que al toparse las unas ab las altres, feyan un soroll esgarrifós y feréstech, capás de fer tremolar á altres personas que no fossen las qui en la sala de la Torre 's trobavan: una forta ventada obrí una de las finestras de bat á bat; lo majordom, tot fent la
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/328
Aquesta pàgina ha estat revisada.
