Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/324

mosas quintanas, hi apareixen de nit moltas llumanetas y la gent hi guarda certa veneració y respecte.
 No molt lluny del dit sot de S. Celoni possehian los Srs. Barons de Rocafort una Torre, com li deyan, especie de Castell que també, segons la gent, havia sigut dels moros d' hont los desalotjaren los dits Srs. Barons de Rocafort.
 Era l' hereu d' aquest casal á l' época de que ara parlo, Arnold de Rocafort: havia quedat orfe de pare y mare y ab la conducta llissenciosa de sos temps, desde sa antigua casa, ahont encara avuy s' hi conservan las pressons y soterranis, amurallada tota, ab la alta y negrenca torre, demunt la que hi campeja la Creu de ferro de estranya forma, que hi plantaren sos antepassats, arran la timba del torrent que baixa del peu del Castell de Montbuy, entre mitj de las vellíssimas y corcadas alzinas y de las vellas atzavaras, anava atisbant los llochs ahont podia ferne presa.
 Molta era la fama que de bon cassador gosava y no menos la de valent y gentil, per cuals motius sa casa sempre 's veya plena de cavallers y barons que en bona companya venian á compartir ab ell los goigs y fatigas de cassa; y mes de quatre minyons del terme havian vist perdres son amor entre 'ls brassos del gentil y poderós cassador: aixis era que cada volta que ressonavan per aquellas encontradas los corns de cassa del Sr. Baró, los joves d' allí que en sa vida havian conegut la por, ja tremolavan.
 Un dia que cansats y afadigats de tant corre