La colerica ab sas ansias y angunias no tenia esma de pendres las medicinas ordenadas per lo metje y alli s' estavan de la mateixa manera com las hi havian posadas.
Un home, un sacerdot, entrá de promte en la cambra, y acostantse á la pobre abandonada li oferí los remeys, junt ab paraulas de consol y ternura.
Lo primer moviment de la malalta fou un gesto de repugnancia, mes després, veyentse tan sola y abandonada, aceptá los remeys. Ab tot lo mal havia anat prenen peu y ja quan los prengué estava eix ensenyorit d' ella.
Coneixentho 'l sacerdot; veyent que ja tots los remeys humans eran inutils pera salvar lo cos, intentá salvar l' ánima.
Sas paraulas se dirigiren allavors á parlar de Deu y de la vida eterna.
—Y que 'n tinch de fer jo de tot aixó? digué la moribunda interrompentlo, ¿l' altre vida? 'm fa lo mateix que aquesta. ¡Deu, y ¿qui es Deu?
—Deu es un ser infinitament bo, gran, etern, es lo criador del cel y de la terra, es lo qui 'ns judicará al passar d' aquest mon al altre donantnos lo premi ó castich segons las nostras obras; digué ell dolsament y ab tó persuasiu.
—Me cremo, digué la malalta, apartantse las robas del llit, no puch resistir mes tan de sofrir.
—Tot sufriment de la vida passa, seguí lo sacerdot acotxantla y mullant sos llavis; penseu en lo sufrir que dura sempre y que no te descans.
—Oh! fugiu d' aquí, digué ella, fugiu.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/317
Aquesta pàgina ha estat revisada.
