Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/315

cara eran ruinas, y altres que eran casas particulars.
 En quan als frares que havian escapat de la mortandat, molts buscaren un assilo en terra mes hospitalaria, de la que encara no havian tornat, y altres vivian com á simples sacerdots, fent vida mística y retirada.
 Era també als últims dias del mes de Juliol, y la antigua ciutat dels Comtes presentava un aspecte trist y desolat; era que 'l cólera morbo s' havia ensenyorit d' ella.
 La major part, per no dir totas, de las familias mes acomodadas, havian fugit d' ella, y los que al prompte no ho havian pogut fer, no tardaren també en seguir lo seu exemple, venentse per aixó tots los mobles y robas sens pensar lo que després pogués venirne.
 Sense feyna ni cap mena de guany, la miseria amenassava als pobres que's havian quedat. Sort que pera obviar á aixó s'acordá tirar á terra las murallas, donant aixís un jornal á la classe treballadora ab que al menys pogués mantenirse.
 La falta de condicia y los mals aliments, no obstant, feyan moltas víctimas, y 'l mal anava creixent d' una manera espantosa. Y com tenia tanta fama de comanadís, casos y molts hi hagué de haverse abandonat los malalts ja desde los primers síntomas del mal, y altres en que sens estar ben persuadits de la mort al malalt se 'l tirava al carro que 'l duya á la fossa.
 Quanta tristesa feya veurer los barris mes